Acreditació web d'interès sanitari

dissabte, 26 de novembre de 2011

LA HIPERTENSIÓ ARTERIAL

La hipertensió arterial és un problema de salut associat, majoritàriament, al consum excessiu de sal i per fer-hi front l'AESAN (Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició) ha creat una iniciativa anomenada PLAN CUÍDATE + dins el Pla d'acció per a la reducció del consum de sal i prevenció de la hipertensió arterial a Espanya.
Vols saber-ne més consulta el teu Dietista – Nutricionista o el PLAN CUÍDATE +  

LA HIPERTENSIÓ ARTERIAL

És una malaltia crònica molt comuna dels països desenvolupats. Un dels majors perills és que es tracta d'un mal que moltes vegades és silenciós. La hipertensió apareix quan les xifres de tensió arterial superen els 130/80 mmHg (valors considerats normals per la OMS). Això suposa un factor de risc cardiovascular pel nostre organisme.  
Quines són les causes principals?  
  • Excés de pes 
  • Dieta desequilibrada  
  • Sedentarisme  
  • Estrès  
  • Consum elevat d’alcohol  
  • Tabaquisme  
  • Efectes secundaris de tractaments farmacològics o malalties  
Que hi puc fer per millorar o controlar la tensió? 
Disminuir els factors de risc associats, mitjançant:  
  • Una alimentació equilibrada i baixa en calories i, si cal, perdre un 5% del pes 
  • Seguir una dieta baixa en sodi, sempre pautada per un professional, i rica en potassi i en magnesi  
  • Realitzar activitat física programada  
  • Evitar les begudes alcohòliques i altres excitants com la cafeïna: cafè, te, cacau, xocolata, refrescs (coles)  
  • Per a millorar el gust dels aliments podem utilitzar condiments com: suc de llimona, all, alfàbrega, llorer, comí, farigola, orenga, pebre, all, canyella, vainilla, estragó, gingebre, julivert, vinagre, mostassa, curri, romaní...  
No esperis comença a prendre mesures, Inverteix en salut!

divendres, 18 de novembre de 2011

REGALA'T AIGUA


REGALA'T AIGUA és la iniciativa creada per l'Àrea de Medi Ambient de l'Ajuntament de Reus i la societat municipal Aigües de Reus amb establiments de restauració de la ciutat per reduir les ampolles de plàstic i promocionar el consum d'aigua de Reus.
Aprofitem doncs per descobrir més coses sobre l’aigua...

L'aigua, substància principal de l'organisme i de les cèl·lules, és necessària per al creixement, la reproducció i el manteniment de la salut.

Les aigües són totes iguals?
Semblen iguals però no ho són. Aigua potable, de xarxa, de pou, mineral, mineralitzada, amb gas... són algunes de les moltes denominacions que donem a l'aigua que consumim.
Totes són bàsicament incolores i inodores, però guarden diferències entre si i tenen un sabor sensiblement diferent.

Diferències entre els tipus d'aigua potable i segura:


Aigua Envasada


Aigua mineral
Aigua mineralitzada
Aigua amb gas
Aigua domiciliaria
Origen
Fonts o pous profunds protegits
Aigua potable filtrada i posteriorment mineralitzada
Aigua potable amb anhídrid carbònic
Aigua tractada per fer-la apta pel consum humà
Contingut mineral
Si, d’origen natural i composició estable
Si, només dels minerals que s'addicionen
Variable depenen de la font
Variable depenen de l’origen i dels tractaments
Addició de clor
NO
NO
Variable
SI

La diferencia o l’inconvenient que trobem en l’aigua de Reus (o de l’aixeta) és l’olor i/o el gust a clor, doncs aquí tenim una recomanació:

Com puc evaporar el clor de l’aigua?
Per disminuir el clor de l’aigua caldrà posar un litre d’aigua de l’aixeta en una ampolla de vidre durant 3 hores a temperatura ambient o podem ajudar el procés d’evaporació del clor amb la vitamina C que ens aporta una simple llimona, farem el mateix procediment i a l’aigua i afegirem una mica de suc de llimona natural recent espremut i esperarem 5 minuts.

L’Aigua és Vida i Salut. Consulta el teu Dietista-Nutricionista per saber les teves necessitats d’aigua.

dilluns, 14 de novembre de 2011

OLI D'OLIVA


El 18 i 19 de novembre s’organitza la XV Fira de l’Oli de Siurana: 'La festa de l’oli nou', a Reus. Un dels objectius de la mostra és la promoció d’aquest producte d’alta qualitat nutricional i gastronòmica.
Com a Dietista - Nutricionista a Reus escric aquestes línies per a col·laborar en la promoció nutricional.
  
L’oli d’oliva és un dels principals components de la Dieta Mediterrània, tan pel seu gust i olor com per les seves propietats.
 
Propietats:
  • És un aliment ric en àcids grassos monoinsaturat com l’àcid oleic, vitamina E i altres antioxidants. 
  • L’oli d’oliva verge extra és el més ric en vitamina E i fitosterols que col·laboren en la prevenció de malalties cardiovasculars. Augmentant els nivells de colesterol-HDL.
  • La vitamina E (antioxidant natural) i l'àcid oleic eviten l'oxidació i per tant té efectes anticancerígens.
  • Consumit en mesura afavoreix la digestió perquè estimula la vesícula biliar.
Conservació:
Pel que fa a la conservació de l'oli és preferible mantenir-lo protegit de la llum, en ambients ombrívols i frescos i sense canvis de temperatura. El verge extra es pot conservar fins a 18 mesos després de la data de la collita.

Tipus:
  • Oli d’oliva verge extra. Extret de la primera premsada i el de més qualitat. Té una acidesa baixa, igual o inferior a 0’8º.
  • Oli d’oliva verge. També s’obté per procediments mecànics i sense cap tractament químic. Es diferencia en l’acidesa més alta però no supera els 2º.
  • Oli d’oliva, oli d’oliva 100% pur o oli refinat. Es tracta d’una barreja d’oli d’oliva verge i oli refinat. L’oli d’oliva refinat té un grau alt d’acidesa, que li dóna un gust i una olor poc agradables, per això se sotmet a un tractament químic.
  • Olis de pinyolada d’oliva. S’obtenen de les restes de les olives un cop se n’ha extret l’oli d’oliva verge. Es refinen i es barregen amb oli d’oliva verge.
Consum:
Encara que l'oli d'oliva és un greix saludable, cal consumir-lo amb moderació. Es recomana de 4 a 6 racions (una cullerada sopera) diàries en adults, preferiblement en cru.

El teu Dietista-Nutricionista t'aconsellarà el consum més adequat en cada situació.

dilluns, 7 de novembre de 2011

Les Magranes

Gràcies a la col·laboració amb la Marga Pradas i el seu bloc L'hora del tupper podeu gaudir de la nova entrada: Les Magranes

A continuació podeu llegir les meves Recomanacions:
  • Convé triar la fruita sense talls ni cops, quan la pell estigui dura i llisa i que tingui un color viu amb matisos marrons.
  • Una magrana de qualitat és sense esquerdes de creixement i sense arrugues a la pell, que poden ser a causa del retard en la recol·lecció. La magrana s'ha de collir abans que maduri completament, si no és així, el fruit explota a l'arbre.
  • Cal triar les magranes d'elevat pes respecte a la seva mida.
Consum
  • Encara que les magranes es troben als mercats a mitjans de setembre, és més entrada la tardor quan aquesta fruita presenta més qualitat, i es manté fins a finals de gener.
  • A temperatura ambient es mantenen bones durant uns dies i si no es consumeixen immediatament, és recomanable guardar-les a la nevera, i així fins a tres setmanes.
  • Els grans de la magrana s’utilitzen en diferents postres com la macedònia o es poden macerar amb mel, suc de llimona o most de raïm.
  • També es fan gelats, gelatines, mousses, cremes, melmelades, gelees, confitures, sucs, etc.
  • Es poden utilitzar en preparacions salades com a complement d’amanides d’enciam, en guisats o en cuines orientals s’utilitza per farcir carns.
  • Per últim s’obté el suc que s’anomena granadina, és molt refrescant i s’utilitza per fer xarops, confitures i gelats.
Propietats dietètiques i nutricionals
  • És una fruita de baix valor calòric pel component majoritari que és l'aigua, més del 80%.
  • Només destaca per la seva aportació de potassi, que la converteix en un aliment idoni per a casos d’hipertensió arterial
  • Conté també vitamina C, antioxidants i tanins, que li atorguen efecte antiinflamatori i astringent, i el sabor amarg tan característic.
Composició 100g de magrana
Energia 52-60 kcal
Hidrats de Carboni 13 g
Fibra 3-3,5 g
Vitamina C 20 mg
Potassi 275mg

dimarts, 1 de novembre de 2011

GANXET PINTXO, la Ruta de Tapes de Reus


La Cambra de Comerç de Reus organitza la GANXET PINTXO, la primera ruta de tapes de la ciutat. On participen 41 establiments de restauració, que presenten les seves millors creacions gastronòmiques.

I sabeu que ens proporcionen les tapes?
Les tapes són petites porcions d’aliments que van des d’una ració de pernil, passant per unes olives, uns pintxos, uns montaditos...
Aquest tipus d’aliment informal no es considera un menjar, sinó un aperitiu o un àpat frugal. Però de fet, una adequada selecció de tapes pot formar un complet i equilibrat menjar principal. El risc que correm és que les tapes escollides no siguin les adequades, o que, prèvies a un dinar formal, ajudin considerablement a augmentar el valor energètic de l'alimentació diària i no oblidem que solen acompanyar-se d'una quantitat important de begudes com el vi o la cervesa.

La diversitat d’aquestes menges fa que siguin molt difícils de classificar a nivell nutricional, generalment, són saboroses mossegades dels més diversos ingredients, riques en greixos i proteïnes i baixes en fibra alimentària.
Per exemple: les tradicionals croquetes de pernil i carn aporten proteïnes d'alt valor biològic o la banderilla que ens proporciona 36 quilocalories, mentre que una tapa de botifarra negra pot supera les 250 quilocalories.

Us preguntareu doncs, sortir de tapes engreixa?
No, però si fem una elecció errònia de les racions, Si.
Menjar de tapes no ha d’engreixar si escollim el tipus més adequat pel nostre pes, com per exemple: sèpia a la planxa, musclos al vapor, seitons en vinagre i fins i tot quantitats moderades de pernil i formatge. I a més, completem un menú sa i equilibrat amb una amanida variada.

RECOMANACIONS:
  • Escollir la versió “normal o petita” de les diferents preparacions 
  • Evitar les tapes fregides, arrebossades i/o amb salses 
  • Escollir les més lleugeres, preferentment amb vegetals o les de peix i/o marisc sense arrebossat, a la planxa o en esqueixada 
  • Cal anar amb compte amb la quantitat i, sobretot, amb la beguda amb la que s'acompanya 
L'alimentació ha de ser contemplada i calibrada en la seva totalitat. Un àpat desequilibrat pot no fer malbé l'alimentació diària si la resta de les preses compensen les mancances o excessos que aquest hagi pogut provocar i sempre pots demanar ajuda al professional Dietista – Nutricionista.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...