Acreditació web d'interès sanitari

dilluns, 28 de gener de 2013

L'ALL

Tornen els Aliments de Temporada gràcies a la col·laboració amb el bloc http://cuinescuina.blogspot.com/ de la Marga Pradas, aquesta vegada ens hem posat d'acord en parlar de:

L’all (Allium sativumés una planta d’arrel bulbosa. Units en forma de cabeça té forma arrodonida i conté 12 o 15 grans superposats de color groguenc, coberts per una capa grisenca o violàcia que, en treure-la, desprèn una aroma penetrant.
L'all és un condiment per als àpats però, durant anys, s'ha utilitzat com una medicina per a diverses malalties i problemes. Alguns d'aquests usos com a medicina estan recolzats per la ciència però amb poca evidència o amb estudis poc acurats. L’ingredient actiu i la font de l'olor distintiu de l’all és l’aliina, molt inestable. Alguns productes sense olor, amb poca quantitat d’aliina tenen menys eficàcia.
RECOMANACIONS:
  • Convé triar, els alls de millor qualitat són els que tenen les cabeces fermes, petites, compactes i pesades, sense brots i amb un embolcall sec.
  • Per evitar la pèrdua de propietats rebutja les cabeces amb floridures, humides o que han començat a grillar.
  • A l'hora de conservar-los a casa, els alls s'han de mantenir en un lloc sec, fresc i ben ventilat. Es poden penjar fins a 6 mesos o si s'opta per separar les dents, es poden conservar sense pelar en un pot amb forats o pelats en un pot de vidre a la nevera amb oli d'oliva.
  • També es poden congelar aproximadament 2 mesos, si prèviament es separa la pell exterior, encara que perden les seves propietats.
CONSUM:
  • Els alls que es planten a finals de tardor o principis d'hivern es recol·lecten als vuit mesos (de juny a agost). Els alls plantats a la primavera només requereixen quatre mesos. Això permet la presència d'alls en els mercats durant tot l'any.
  • L'all com a condiment es pot consumir a totes hores i pot fer-ho tothom, excepte aquelles persones que tinguin malalties de la pell, els nadons i els malalts de l’estómac.
  • L’all cru és fort de gust, raó per la qual cal emprar-lo amb discreció a la cuina, si el cuinem disminuïm aquesta fortor.
  • Es consumeix molt en amanides i esbocinat o sencer en plats de carn, de peix o d’aviram, i en sopes, estofats i plats de verdura.
  • En la cuina italiana, i també en la francesa, una combinació fonamental és l’all i julivert! I a la nostra terra, quantes preparacions i plats coneixes que portin all?
PROPIETATS DIETÈTIQUES I NUTRICIONALS:
  • Els alls estan formats principalment per aigua i hidrats de carboni, destaca el seu contingut en vitamina C i algunes del tipus B, com B1 i B3, potassi, calci, fòsfor i magnesi. Però l’all és un condiment en la nostra alimentació per tant la quantitat d'all que es pren és tan petita que és insignificant l'aportació de nutrients a través del seu consum.
Composició 100g d’all
Energia
139 kcal
Hidrats de Carboni
33 g
Proteïna
6,4 g
Greix
0,5 g
Fibra
1,7 g
Vitamina C
31 mg
Potassi
401 mg
Sodi
17 mg

ALTRES PROPIETATS I EFECTES:
L’all s’ha utilitzat durant molt anys com a medicament natural a continuació segons la Natural Medicines Comprehensive Database (La Base Exhaustiva de Dades de Medicaments Naturals) tens alguns dels problemes i situacions que es poden tractar amb all classificats segons l’eficàcia demostrada.
L’all és possiblement eficaç per:
  • Disminuir lleugerament la pressió arterial, però recorda que si et mediques per a la hipertensió no has de deixar de prendre’t la medicació, consulta sempre al teu metge.
  • Alentir l’"enduriment de les artèries" produït per l’envelliment.
  • L’all com a condiment sembla reduir el risc de desenvolupar certs càncers, tot i que un aliment sol no té aquest efecte si no es troba en el conjunt d’una alimentació saludable.
L’all és possiblement ineficaç per:
  • La diabetis. El consum d’all no sembla tenir cap efecte en el sucre.
  • El tractament d'una infecció produïda pel bacteri Helicobacter Pylori que pot causar úlceres a l'estómac i el duodè.
  • El colesterol elevat i els triglicèrids.
  • El càncer de mama o de pulmó.
  • El dolor de cames en caminar a causa de mala circulació perifèrica.
  • I d’altres...

dilluns, 21 de gener de 2013

DIABETIS (Part I)

Després de veure i llegir a twitter una “persona” fent promoció d'un llibre que curava la Diabetis us volia presentar aquesta malaltia perquè entengueu com d'indignada hem vaig sentir quan aquella “persona” feia aquella afirmació tan errònia.

Què és la diabetis?
La diabetis és una malaltia crònica que apareix quan el pàncrees no produeix insulina suficient o quan l'organisme no utilitza eficaçment la insulina que produeix. La insulina és una hormona que regula el sucre a la sang. L'efecte de la diabetis no controlada és la hiperglucèmia (augment del sucre a la sang), que amb el temps danya greument molts òrgans i sistemes, especialment els nervis i els vasos sanguinis.
Tipus de diabetis:
  • Diabetis tipus 1: (insulinodependent, juvenil o de la infància) es caracteritza per una producció deficient d'insulina i requereix l'administració diària d'aquesta hormona. Es desconeix encara la causa de la diabetis de tipus 1, i no es pot prevenir amb els coneixements actual. Els seus símptomes consisteixen, entre d'altres, en excreció excessiva d'orina (poliúria), set (polidípsia), fam constant (polifàgia), pèrdua de pes, trastorns visuals i cansament.
  • Diabetis tipus 2: (no insulinodependent o de l'edat adulta, però en l'actualitat també s'està manifestant en nens) es deu a una utilització ineficaç de la insulina. Aquest tipus representa el 90% dels casos mundials i es deu en gran mesura a un pes corporal excessiu i a la inactivitat física. Els símptomes poden ser similars als de la diabetis de tipus 1, però sovint menys intensos. En conseqüència, la malaltia es pot diagnosticar quan ja té anys d'evolució i han aparegut complicacions.
  • Diabetis gestacional: estat hiperglicèmic que apareix o es detecta per primera vegada durant l'embaràs. Els símptomes són similars als de la diabetis tipus 2, però se sol diagnosticar mitjançant les proves prenatals, més que perquè el pacient refereixi símptomes.
Prevenció, s'ha demostrat que mesures simples relacionades amb l'estil de vida són eficaces per prevenir la diabetis tipus 2 i/o retardar la seva aparició, no per curar:
Dades i xifres:
  • A Catalunya, el nombre estimat de persones amb diabetis està al voltant de 500.000 (prevalença del 8 %), segons la Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA) 2011.
  • Cada any es registren entre 250 i 270 nous casos de diabetis de tipus 1 en menors de 30 anys.
  • La diabetis tipus 2 és cada cop més freqüent, tant és així que constituirà una de les epidèmies del segles XXI
Tens dubtes? Pots saber si pateixes aquesta malaltia amb una anàlisi de sang. 
Inverteix en salut!

dilluns, 14 de gener de 2013

Alimentació Infantil dels 6 als 12 mesos

INTRODUCCIÓ D'ALIMENTS (Part I)
L’alimentació del infant comprèn en primer lloc el període de lactància (de quatre a sis mesos) durant el qual l’aliment exclusiu ha de ser la llet materna o, si no és possible, les fórmules preparades per a lactants. Durant el període de transició (de sis a dotze mesos), s’inicia l’alimentació complementària, introduint aliments diferents.
A continuació trobaràs quan incorporar els nous aliments fins als 11 mesos, és una informació orientativa, ja que, depenent del desenvolupament i característiques del nadó, es podran reorientar els mesos d'incorporació.
La introducció de nous aliments, diferents de la lactància, comença als 6 mesos (4 si seguim lactància artificial) i seria adequat seguir aquests consells:
  • No introduir més d'un aliment nou el mateix dia/setmana.
  • Començar oferint petites quantitats.
  • Respectar l'apetència del nen o nena.
  • Oferir els aliments en estat natural, no afegir sucre, mel ni sal.

Calendari d'introducció d'aliments:

  • Cereals sense gluten als 6 mesos
  • Fruita en suc natural, compota i triturada als 6 mesos (Atenció! per les fruites vermelles esperarem)
  • Verdura en purés als 6 mesos (evitar les verdures flatulentes i les riques en nitrats)
  • Oli d'oliva verge cru als 6 mesos
  • Carn blanques o vermelles magres als 7 mesos
  • Cereals amb gluten als 7 mesos
  • Sèmoles de pasta o arròs als 8 mesos
  • Pa i galetes als 8 mesos
  • Peix magre blanc als 9 mesos
  • Iogurt natural sense sucre als 10 mesos
  • Rovell d’ou als 10 mesos (la clara l’introduirem a l’any)
  • Llegums en purés fins passats pel passa purés als 10 mesos
  • Tomàquet cuit sense pell ni llavors als 10 mesos
  • Pasta fina i arròs als 10 mesos
L’edat infantil és el període de la vida on es comencen a establir els hàbits alimentaris que persistiran en l’adult per aquest motiu caldria que:
  • A partir dels 10 mesos comencem a oferir els aliments aixafats o tallats a trossets petits.
  • També a partir dels 10 mesos hem de deixar que el nen mengi sol i ho faci amb els dits
Totes aquestes indicacions seran sotmeses al consens dels professional sanitaris que segueixen l’evolució del infant (Dietista-Nutricionista, Infermeria, Pediatria)


Fonts:
L’alimentació de la mare i dels nens petits. CESNID . Ed. Pòrtic, 2001
Recomanacions per a l’alimentació en la primera infància (de 0 a 3 anys) de la Generalitat de Catalunya. 2009
L’Alimentació d’1 als 3 anys. Guia per escoles, pares i educadors. 2009

dilluns, 7 de gener de 2013

PROPÒSITS ANY NOU

Ja has escrit els teus bons propòsits per aquest any nou que tot just comença? 
Propòsits per aconseguir un any millor, més saludable, més... en general són desitjos i propòsits molt típics i populars, a continuació en trobaràs alguns que et faran sentir molt millor.



  1. Començar a fer Dieta per aprimar-me i perdre pes: és el desig més anomenat i si realment vols millorar el teu pes i mantenir-lo indefinidament, has de canviar els costums, i canviar-los per sempre. No és fàcil, però és el que funciona, els Dietistes-Nutricionistes t'aconsellarem i sobretot recorda evitar les dietes miracle.
  2. Fer Exercici i esport: és un compromís que abandonem quan l'agenda es complica, però l'activitat física porta una infinitat de beneficis a la nostra vida, com per exemple redueix el risc de malalties cardiovasculars i de diabetis, genera endorfines que milloren l'estat d'ànim i ajuda a cremar calories. La part més difícil de l'activitat física és començar a fer-la, per això en lloc de dir "estic cansat/da", pensa: "Em sentiré amb més energia quan acabi". I et preguntaràs quin és el millor exercici per mi? doncs el millor exercici és el que tu fas i el millor moment per exercitar-te és sempre que puguis!
  3. Deixar de fumar: és el tercer propòsit més popular, no el deixis per més endavant, posa-hi remei el més aviat possible i el teu cos t'ho agrairà.
  4. Menjar més saludablement: és un propòsit molt ampli caldria concretar una mica més, jo t'aconsello començar per:
  5. Cuidar la meva salut: els metges de capçalera ens recomanen que una persona sana hauria d'anar una vegada a l'any a fer-se una revisió general i així poder prevenir i detectar les malalties el més aviat possible i iniciar el tractament i el seguiment que ens indiquin.
Perquè els teus propòsits arribin a bon port tingues en compte el següent:
  • No persegueixis el que no necessites sinó que comença per satisfer les necessitats que ja tens. 
  • Escull-ne pocs i limita't a ells.
  • Defineix cada objectiu clarament per poder valorar els progressos.
  • Enumera els beneficis que esperes aconseguir.
  • Reserva temps (i recursos) per cada propòsit.
  • Tingues-los sempre presents (no te'n oblidis).
  • Evita fer-los tots alhora, plantejat complir-los un a un i obtindràs més bons resultats.
Espero que aquesta entrada al bloc et sigui d'ajuda per iniciar i acabar un any nou ple d'èxits! i si vols compartir els teus propòsits o comentaris pots escriure'ls a continuació.
Et desitjo un bon any nou, invertir en salut val la pena!
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...