ENSEÑAR A COMER ES ENSEÑAR A CRECER

Pulsa aquí para leerlo en Castellano

Click here to read in English

Aquesta entrada participa al 1er Carnaval de la Nutrició amb el lema: Ensenyar a menjar és ensenyar a créixer. Un tema tan important i tan ampli que hem condueix a una pregunta per on començar?

Ensenyar, segons l’Institut d’Estudis Catalans, significa comunicar a algú una ciència, un art, una habilitat,... donant-li’n lliçons, explicacions, fent demostracions o fent-li realitzar exercicis pràctics.

Si hem de comunicar la ciència de l’alimentació, l’art de la cuina i l’habilitat de menjar, primer cal que sapiguem si nosaltres mateixos en sabem de tot això. La resposta fàcil i ràpida és si nosaltres mengem cada dia, i per anar bé de 4 a 5 vegades, podem perfectament ensenyar a menjar i, tot i que soni presumptuós, ens passem el dia o ens hauríem de passar el dia ensenyant. Però ho fem correctament?

Doncs, sota aquesta premissa, convé plantejar-nos si la nostra alimentació és la més adequada. I aleshores som capaços d’ensenyar a créixer?

Recordem que la infància i l'adolescència són les etapes de la vida de creixement i desenvolupament per excel·lència i si volem que siguin òptims cal donar-li molta importància a l'alimentació per evitar possibles mancances o excessos i prevenir múltiples alteracions o malalties, com per exemple l’obesitat.

Si sóc mare, pare, àvia, avi o educador: Que no he de fer?

• Si sóc sobreprotector:
• Evitar la temptació de donar un plus d'alimentació o deixar que ells triïn el menú o oferir, massa sovint, menjar ràpid.
• Evitar expressar el teu amor i altres sentiments amb aliments.

• Si m’obsessiono pel pes: Tinc una por mal canalitzada o no resolta.
• Evitar mantenir els infants a dieta estricta. L’obsessió es girarà en contra tard o d’hora.
• Si només podem sopar tots junts:
• Evitar els sopars copiosos, precuinats i calòrics. El sopar és un àpat important, si bé ha de ser més lleuger que el dinar.
• Si crec passar poc temps amb ells:
• Evitar compensar l'absència donant-li l’aliment que més li agrada. Enlloc de temps regala "qualitat" del temps en comú, expressant seguretat, valoració i afecte, en tot moment.
• Si no tinc temps!:
• Planificar la compra segons les necessitats i possibilitats i organitzar nevera, congelador i rebost amb aliments saludables.
• Si no sé quant és molt! o dono quantitats exagerades:
• Recorda que els nens rodons no són nens més sans i no són petits adults, la seva capacitat de cremar o assimilar és diferent de la nostra.
• Ofereix-los quantitats adequades per la seva edat, sexe, ritme de creixement, activitat física.., no oblidis que hi ha professionals i recursos que et poden ajudar.
• Si menjar és un conflicte:
• Evitar donar menjar sempre a la carta o cedir als capricis culinaris dels més petits.
• A l'hora de tastar nous aliments i sabors, fer-ho de manera distesa, sense imposicions, sense nervis, sense crits ni amenaces. Deixant que ells es serveixin una quantitat mínima de cada aliment o plat.
• Si vull donar un Premi o un Càstig:
• Evitar convertir l'acte de menjar en un càstig, ja que només facilitarem l'aparició de fòbies.
• Els premis alimentaris han de ser ocasionals i raonats. El gran premi és la salut.

Si sóc mare, pare, àvia, avi o educador Que puc fer?

• Comprar varietat d’aliments i d'opcions saludables. Som els responsables del menjar que entra a casa.
• Deixa que els nens triïn, d’entre diferents tipus de verdura o diferents tipus de peix. Ajudarem a ensenyar que escullin de manera "natural" aliments saludables.
• Donar bon exemple sempre. Els nens i nenes aprenen per imitació. Si vols que mengin fruita, verdura i peix tu has de ser el primer a fer-ho.

El que comprem, mengem i cuinem els adults serà el que acostumarem als nostres fills o filles, amics o amigues, companys o companyes, etc. per això els àpats que fem a casa els hem de fer amb unes pautes saludables, completes i adequades, ja que de vegades durant el dia, o fora de casa o a l’escola, potser seguirem altres criteris, que també ens enriquiran i ens donaran esquemes per a construir la nostra pròpia personalitat.

Suma’t a l’educació alimentaria i evita que les futures generacions donin respostes com aquestes:

O deixa que els Dietistes-Nutricionistes entrin a la teva vida i facin la feina per la qual estan preparats.

"El dietista-nutricionista és la persona qualificada i legalment reconeguda per a poder aconsellar una bona alimentació, tant per a grups de persones o d'individus, amb un bon estat de salut, com d'aquells que necessiten un règim terapèutic." European Federation of the Associations of Dietitians (EFAD)

Felicitats als organitzadors Midietacojea i Alimmenta i tots els col·laboradors, en aquest enllaç pots llegir més sobre el Carnaval de la Nutrició