Acreditació web d'interès sanitari

dimecres, 23 de novembre de 2016

Dia Mundial Dietista - Nutricionista 2016

S'imposa la necessitat de donar a conèixer la figura del dietista-nutricionista a la societat.La millor manera de donar-nos a conèixer és aportar informació bona i clara sobre els mites i errors alimentaris que es divulguen, així com consells nutricionals senzills, que faciliten la bona pràctica alimentària de les persones sanes i malaltes.En el Dia del dietista-nutricionista es parla de dues coses: de la figura del D-N i d'alimentació saludable.D'aquí la necessitat d'omplir de contingut el Dia del dietista-nutricionista amb missatges d'alimentació i nutrició que interessen a totes les persones i que milloren la salut i la qualitat de vida.I de presentar al D-N com un professional sanitari altament qualificat.

Objectius d'aquesta jornada 

  • Promocionar la professió del dietista en la població 
  • Divulgar les habilitats professionals del dietista entre els ciutadans i les administracions governamentals.
  • Promoure la relació ciutadà-dietista, de manera que la població reconegui al dietista com un professional proper i capaç d'ajudar en la seva alimentació diària.
  • Contribuir a la nutrició comunitària i salut pública a través de missatges relacionats amb l'educació alimentària de la població.
Per què el 24 de novembre?És una data escollida a l'atzar que entra dins d'una època de l'any en què estem actius i receptius (no és estiu, ni final de curs, ni festiu, etc.), no coincideix amb cap Dia Internacional assenyalat

Més informació: http://diamundialdietistanutricionista.org/

divendres, 4 de novembre de 2016

Bolets, diari ARA

Text extret de l'entrevista feta per Raquel Alba del Diari ARA divendres 4 de novembre 2016
Diari ARA 04/11/2016
  • Primer de tot volia preguntar-te pel valor nutricional dels bolets?
Els bolets tenen poc valor calòric degut al seu alt contingut d’aigua, però són rics en minerals i antioxidants.
Per la seva composició i valor nutritiu els bolets en nutrició es consideren aliments del grup de les hortalisses i verdures, però tenen una mica més de proteïnes que les verdures (de 2 a 3,5 grams per 100 grams), pocs hidrats de carboni (entre 1 i 3 %) i pràcticament no aporten greixos
  • Què aporten?
Pel que fa a les vitamines aporten una quantitat discreta del grup B, com l'àcid fòlic i provitamina D (ergosterol) que pot transformar-se en vitamina D, gràcies a l’acció del sol, vitamina que ens ajuda a l’absorció de calci i fòsfor.
En minerals, els bolets, porten potassi, fòsfor, iode, seleni...
  • Tenen moltes o poques calories?
Cada 100g de bolets només aporten una mitjana de 20 quilocalories, ja que el 90% és aigua (proporció semblant a les verdures), característica que també els fa aliments ràpidament peribles.
  • Què no aporten?
No aporten colesterol al ser aliments d’origen vegetal.
  • Un bolet que tingui moltes calories i un altre que en tingui molt poques?
Trufa 55kcal i Rovelló 15kcal
  •  El seu valor nutricional canvia molt d'una varietat a una altra?
Tot i la varietat de gustos, formes, colors, etc i la quantitat de receptes que tenen els bolets, nutricionalment són semblants.
El xampinyó conté més vitamina A
La trufa és més rica en proteïnes (un 7%).
  • Algun bolet que destacaries en particular pel seu valor nutricional?
Destaquen el xiitake, el maitake i el reishi. El seu valor nutricional són els principis actius, per exemple betaglucans, amb acció immunomoduladora i capacitat per estimular el sistema immunològic.
Dels bolets més habituals aquí gírgoles, xampinyons, ceps, trompetes, ous de reig, carlets, rovellons, llenegues, rossinyolics, pollancrons i fredolics, tenen una funció prebiòtica, serveixen per alimentar la nostra flora intestinal.
  • Els bolets són adequats per algun tipus de dieta en particular? (per aprimar-se, per la gent que necessita fibra, etc?) O per algun tipus de malalts en particular?
Pel seu contingut elevat d'aigua i fibra ens provoquen efecte saciant pel que estan especialment indicats per a aquelles persones que tracten de baixar pes ja que a més aporten molt poques calories.
Per la seva aportació de potassi poden ser interessants per als qui pateixen hipertensió i gràcies a la seva fibra ajuden a baixar les xifres de colesterol.
Els bolets prevenen l'envelliment per l'efecte antioxidant del seleni.
El coure que contenen fa que reforcin el sistema immune, nerviós i vascular. Pel fòsfor faciliten la concentració, ideals en l’estudi i la feina.
Per a les embarassades, per a les criatures i per als adolescents, és un aliment molt recomanable perquè aporta fòsfor i ergosterol, que és un precursor de la vitamina D, ajudarà al creixement d’ossos i formació de les dents.
En persones amb goll per dèficit de iode es recomanaria també el consum de bolets.
En prevenció d’alguns càncer degut a l’acció d’inhibir l’aromatasa.
  • Tinc entès que tenen molta aigua, els desaconsellaries per a persones amb problemes renals? Per a quin altre tipus de malalts el desconsellaries?
Compte les persones amb problemes renals i amb gota, perquè els bolets són rics en purines, que es transformen en àcid úric quan els metabolitzem.
Controlaríem el consum en cas d’hiperuricèmia, gota i litiasis renal per sals d’àcid úric.
  • Quina és la millor manera de preparar els bolets perquè no perdin les seves propietats? Depèn del tipus de bolet? (a la planxa, al forn, bullits o al vapor o crus...)
Potenciarem les coccions curtes i a temperatura controlada.
Podem presentar-los com a guarnició d’amanides, de plats de pasta o de llegums. En lloc de carn, es pot optar per acompanyar els plats amb bolets, no perquè sigui equiparable la seva aportació en proteïnes, sinó perquè la unió de llegums i bolets; amanides o pastes i bolets esdevé més rica nutritivament i aconseguim disminuir l’aport de proteïna animal que en el nostre dia a dia tendim a excedir-nos.
Si no volem augmentar l’energia que ens aporten els bolets durant la cocció és més recomanable cuinar-los a la planxa, al forn, bullits o al vapor.
Es recomana no menjar bolets crus per evitar desenvolupar-ne al·lèrgia o intolerància i els xampinyons contenen agaritina que l’organisme hidrolitza i esdevé una nitrosamina (substància cancerígena). Aquesta agaritina es destrueix amb una mínima cocció dels bolets.
  • Tradicionalment s'ha cregut que els bolets eren aliments indigestos. És un fals mite o és la realitat?
Realitat. La fibra que aporten (estaquinosa) pot ser força indigesta per a algunes persones amb digestions delicades.
  • Hi ha altres cultures en què els bolets i les seves propietats estan més reconegudes que aquí (aquí tradicionalment se'ls ha considerat com a aliments per a les guarnicions)?
En la cultura oriental (Xina i Japó), s'han utilitzat els bolets per estimular el sistema immunitari. Per exemple el reishi, el xiitake i el maitake.
Alguns estudis apunten que poden ser d'utilitat en la preparació de fàrmacs destinats al tractament de certs tipus de càncer. Cal però més estudis per saber si seran d’ajuda en medicina preventiva o com a complements funcionals de la nostra alimentació.

DESTACAR: els bolets són un aliment molt interessant, sobretot si fem exercici per anar-los a buscar a la muntanya, i a la cuina les seves propietats organolèptiques (com les varietats de gust) els fan un aliment molt recomanable i versàtil.

dimecres, 2 de novembre de 2016

Llista top 10 SuperAliments


Text extret de l'entrevista que em va fer Silvia Fornós del Diari de Tarragona de dissabte 22 d'octubre en el suplement #viurebé.

  1. Oli oliva verge extra: ens aporta àcids grassos monoinsaturats i vitamina E, les seves propietats per a la salut són la millora de marcadors cardiovasculars i inflamatoris (ajuda al colesterol bo o HDL-colesterol). L'estudi Predimed (Efectes de la Dieta Mediterrània en la Prevenció Primària de la Malaltia Cardiovascular) ha evidenciat els efectes positius i protectors de la dieta mediterrània suplementada amb oli d'oliva verge extra (o amb fruita seca) en persones amb alt risc cardiovascular, en comparació amb una dieta baixa en greixos.
  2. All: pertany a la família de les Liliàcies, (com les cebes, les cebes tendres, el cibulet i el porro). Rics en sofre, redueix el risc de patir càncer d'estómac i funciona com a font d'antibiòtics naturals, ajuda a prevenir infeccions com refredats i grips. 
  3. Nabius: un dels superaliments més populars i coneguts, aporten altes concentracions d'un grup de compostos antioxidants les antocianines, que inhibeixen el creixement de les cèl·lules de càncer de còlon humà. A més, els nabius són rics en altres antioxidants, dels quals s'ha constatat en rates, que prevenen i reverteixen la pèrdua de memòria associada a l'edat. 
  4. Cúrcuma: arrel que fem servir com a espècie, rica en un poderós polifenol anomenat curcumina. Efectiva en malalties amb components inflamatoris com l'artritis, la síndrome de còlon irritable, reduint els efectes negatius de l'estrès en el cervell. 
  5. Fruits secs: amb un perfil de greixos saludables es recomana prendre cada dia un grapadet també aporten proteïnes vegetals i fibra. Són bons per al colesterol i el cor. 
  6. Llegums: riques en proteïnes vegetals, fibra, bona font de ferro, magnesi, potassi, fòsfor, zinc, i vitamines del grup B (tiamina, riboflavina, niacina i àcid fòlic), les quantitats varien segons el llegum. No contenen colesterol, ni gluten i són baixes en greixos. Aliment barat que es pot menjar diàriament. Se'ls atribueixen propietats anticancerígenes i un gran poder saciant que ajuda en dietes d'aprimament. Exemples: llenties, cigrons, soja, ... 
  7. Peix blau: són rics en àcids grassos omega3 prevenen els problemes cardíacs en persones amb alt risc de patiment de malalties cardiovasculars i accidents vascular cerebral, així com alleugen el dolor articular que pateixen els pacients afectats d'artritis reumatoide per exemple o disminuir el risc de demència. També aporten Vitamina D (ajudar absorció del calci per als nostres ossos), Vitamines grup B, Seleni (ajuda a produir enzims antioxidants) Exemples: sardines, verat, ...
  8. Llavors de lli: de sempre s'ha usat com el complement idoni per prevenir i "curar" el restrenyiment, per la seva riquesa en fibra soluble. També se li atribueix protecció i benefici enfront de les malalties cardiovasculars, per la combinació de fibra soluble (pectina i mucílags) i àcids grassos omega3 (àcid alfa-linolènic). Hem de consumir-les torrades o picades per millorar la seva biodisponibilitat. 
  9. Tomàquet: de la família de les Solanàcies, font de fibra, minerals (potassi i fòsfor), i de vitamines (la C, E, provitamina A i vitamines del grup B). A més un alt contingut en carotens com el licopè, pigment natural que aporta al tomàquet el seu color vermell característic.
  10. Verdures crucíferes: bròquil, col, col, coliflor, cols de Brussel·les, llombarda, ... aporten al nostre cos diferents nutrients com les vitamines A i K, calci i fibra. Entre els beneficis que se li atribueixen a aquests vegetals estan prevenir el càncer i reduir la pressió arterial.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...