El peix és important en la nostra dieta mediterrània. Aliment bàsic que es
recomana consumir unes 4-5 racions per setmana, alternant blancs i blaus. En el
cas del peix blau s'aconsella entre 1 i 3 racions per setmana.
El peix, depenen de la quantitat de greix, es pot classificar en:
- Peix blau: arengada, tonyina, seitó, sorell, salmó, verat, sardina,...
- Peix semigras: besuc, congre, rap, rèmol, daurada,...
- Peix blanc: abadejo, gall, llenguado, llobarro, perca, lluç,...
Podem consumir-los i comprar-los de moltes maneres, no tenim excuses per no
menjar peix. Una manera és fer-ho congelat.
El peix es pot conservar congelat 3 mesos i descongelar-lo a la nevera durant
unes 6h i no es poden tornar a congelar peixos ja descongelats perquè trencar
la cadena del fred podria suposar un risc per a la salut, en forma de toxiinfecció
alimentaria. El cas més conegut de paràsit en el peix és l’Anisakis, però amb
mesures molt senzilles es pot evitar.
Prevenció per a l’Anisakis:
- Comprar el peix net i sense vísceres o treure-les
- Menjar peix ben cuinat
- Arribar als 70°C en tota la peça de peix dóna total seguretat
- En el cas de peix cru, la congelació és el procediment més eficaç. Cal congelar a una temperatura de -20 ºC o inferior durant mínim 24h
Molt bons consells Rosa, encar no hi ha prou consciència del perillosos que poden ser aquests paràsits, i és per auquest motiu que s´ha de prendre consciència i entendre que els professionals de l´hostaleria, per exemple prenguen mesures amb el peix fresc ,principalment amb peixos com el lluç que solen ser els que més problemes dónen d´aquest tipus, només remarcar una cosa en quan a la temperatura de cocció doncs és molt fàcil arribar als 70 graus en coure´l a l´exterior o al peix en tota la seva totalitat però el més important ,en cas que no es congeli ,és arribar als 70 graus a l´interior del producte i no oblidar que els peixos en salaó com és el cas del bacallà no estàn exents del paràsit i que el salaó no els destrueix ni el paràsit ni les larves i que el millor és que si els desalem o els comprem desalats o be els congelem o be fem arribar el peix a la temperatura idònea per destruir-los. Molt bona tasca Rosa!
ResponEliminaSalutacions
Mai
Moltes gràcies Mai pels teus comentaris i aportacions!
ResponEliminaRecordem que podem trobar anisakis a la cavitat visceral i al tub digestiu dels peixos, per aquest motiu cal netejar de vísceres el peix el més aviat possible. Tot i això també es pot trobar l’anisakis al múscul i per aquest motiu s’ha de cuinar el peix en la totalitat del gruix del múscul, perquè sinó podria restar algun paràsit viu a la part central del tall.
Cal tenir present que el salat o marinat no garanteix l’eliminació dels anisakis. Tot i que els anisakis són sensibles a la sal, es necessiten elevades concentracions de sal i un període d’exposició llarg per tal de matar el paràsit. És recomanable que si preparem peix cru, en vinagre, llimona, etc. cal congelar-lo abans a una temperatura de -20°C i com a mínim 24 hores.
Vigilem en els casos següents:
-Cebiche: peix marinat amb suc de llimona i altres ingredients
-Ous de salmó salvatge
-Sashimi i sushi
-Arengada crua adobada amb salmorra
-Seitó en vinagre
-Peix fumat en fred
-Peix cuinat insuficientment
Aprofito per animar-te a continuar deixant les teves preguntes i comentaris!
Rosa.-