L'ALL

Tornen els Aliments de Temporada gràcies a la col·laboració amb el bloc http://cuinescuina.blogspot.com/ de la Marga Pradas, aquesta vegada ens hem posat d'acord en parlar de:

L’all (Allium sativum) és una planta d’arrel bulbosa. Units en forma de cabeça té forma arrodonida i conté 12 o 15 grans superposats de color groguenc, coberts per una capa grisenca o violàcia que, en treure-la, desprèn una aroma penetrant.

L'all és un condiment per als àpats però, durant anys, s'ha utilitzat com una medicina per a diverses malalties i problemes. Alguns d'aquests usos com a medicina estan recolzats per la ciència però amb poca evidència o amb estudis poc acurats. L’ingredient actiu i la font de l'olor distintiu de l’all és l’aliina, molt inestable. Alguns productes sense olor, amb poca quantitat d’aliina tenen menys eficàcia.

RECOMANACIONS:

• Convé triar, els alls de millor qualitat són els que tenen les cabeces fermes, petites, compactes i pesades, sense brots i amb un embolcall sec.
• Per evitar la pèrdua de propietats rebutja les cabeces amb floridures, humides o que han començat a grillar.
• A l'hora de conservar-los a casa, els alls s'han de mantenir en un lloc sec, fresc i ben ventilat. Es poden penjar fins a 6 mesos o si s'opta per separar les dents, es poden conservar sense pelar en un pot amb forats o pelats en un pot de vidre a la nevera amb oli d'oliva.
• També es poden congelar aproximadament 2 mesos, si prèviament es separa la pell exterior, encara que perden les seves propietats.

CONSUM:

• Els alls que es planten a finals de tardor o principis d'hivern es recol·lecten als vuit mesos (de juny a agost). Els alls plantats a la primavera només requereixen quatre mesos. Això permet la presència d'alls en els mercats durant tot l'any.
• L'all com a condiment es pot consumir a totes hores i pot fer-ho tothom, excepte aquelles persones que tinguin malalties de la pell, els nadons i els malalts de l’estómac.
• L’all cru és fort de gust, raó per la qual cal emprar-lo amb discreció a la cuina, si el cuinem disminuïm aquesta fortor.
• Es consumeix molt en amanides i esbocinat o sencer en plats de carn, de peix o d’aviram, i en sopes, estofats i plats de verdura.
• En la cuina italiana, i també en la francesa, una combinació fonamental és l’all i julivert! I a la nostra terra, quantes preparacions i plats coneixes que portin all?

PROPIETATS DIETÈTIQUES I NUTRICIONALS:

• Els alls estan formats principalment per aigua i hidrats de carboni, destaca el seu contingut en vitamina C i algunes del tipus B, com B₁ i B₃, potassi, calci, fòsfor i magnesi. Però l’all és un condiment en la nostra alimentació per tant la quantitat d'all que es pren és tan petita que és insignificant l'aportació de nutrients a través del seu consum.

Composició 100g d’all
Energia	139 kcal
Hidrats de Carboni	33 g
Proteïna	6,4 g
Greix	0,5 g
Fibra	1,7 g
Vitamina C	31 mg
Potassi	401 mg
Sodi	17 mg

ALTRES PROPIETATS I EFECTES:

L’all s’ha utilitzat durant molt anys com a medicament natural a continuació segons la Natural Medicines Comprehensive Database (La Base Exhaustiva de Dades de Medicaments Naturals) tens alguns dels problemes i situacions que es poden tractar amb all classificats segons l’eficàcia demostrada.

L’all és possiblement eficaç per:

• Disminuir lleugerament la pressió arterial, però recorda que si et mediques per a la hipertensió no has de deixar de prendre’t la medicació, consulta sempre al teu metge.
• Alentir l’"enduriment de les artèries" produït per l’envelliment.
• L’all com a condiment sembla reduir el risc de desenvolupar certs càncers, tot i que un aliment sol no té aquest efecte si no es troba en el conjunt d’una alimentació saludable.

L’all és possiblement ineficaç per:

• La diabetis. El consum d’all no sembla tenir cap efecte en el sucre.
• El tractament d'una infecció produïda pel bacteri Helicobacter Pylori que pot causar úlceres a l'estómac i el duodè.
• El colesterol elevat i els triglicèrids.
• El càncer de mama o de pulmó.
• El dolor de cames en caminar a causa de mala circulació perifèrica.
• I d’altres...