Des de fa un temps que sembla estar de moda la dieta KETO primer amb els esportistes i actualment en població general. En aquest article escrit per al https://www.elnacional.cat/ parlem d'ella ja que són èpoques en què busquem mètodes per fer front als extres de les festes de Nadal.
Trobem diferents variants segons la quantitat d'hidrats de carboni i les podem anomenar LowCarb (sembla que en anglès tot queda més professional) però realment la dieta Keto prové del terme dieta cetogènica que va descriure el Dr. Russell M. Wilder el 1921 per al tractament de l'epilèpsia i consistia en augmentar els cossos cetònics en sang per produir la cetosi similar al que succeeix durant el dejuni a l'usar les reserves de greix com a energia. El podem produir consumint molt pocs hidrats de carboni produint un dèficit, o realitzant un consum d'energia més baix a què necessitem, o amb el dejuni.
Va començar en l'esport:
Podem llegir diferents estudis de dieta cetogènica en l'esport, però no els podem prendre com a model ja que són limitats en el seu disseny i resultats.
Observem que no millora el rendiment en l'esport, però en alguns esportistes, durant un període curt de temps, milloren la seva composició corporal reduint el percentatge de greix total i el volum de teixit adipós visceral. Estratègia de vegades utilitzada, en curt període de temps, en atletes que competeixen segons categories de pes.
Hi trobem molts riscos?
Si fem una recerca bibliogràfica, veurem que se citen possibles efectes secundaris a curt termini (com són els càlculs renals, vòmits, hiperlipidèmia, i fins i tot en casos extrems coma). No només això, sinó que citen possibles alteracions bioquímiques com hipoglucèmia, hipertrigliceridèmia, hiperuricèmia, hipertransaminemia, hipercolesterolèmia, hiponatrèmia i fins i tot hipomagnasemia.
També a llarg termini apareixen descrits a la literatura científica efectes secundaris com fallada hepàtica, restrenyiment, reflux, urolitiasi, osteopènia, miocardiopatia i neuropatia òptica i més alteracions bioquímiques com dislipèmies, anèmia, elevació d'àcids grassos de cadena molt llarga i dèficits de vitamines i de minerals.
Dieta KETO vs dieta convencional
Les dietes cetogèniques i les convencionals tenen una eficàcia similar en els resultats de pèrdua de pes, però, les primeres tenen més efectes secundaris i més limitacions.
Existeix realment evidència que el que té major influència és l'adherència a el pla alimentari; per tant el focus d'atenció de les professionals Dietistes-Nutricionistes són els esforços per millorar l'adherència al tractament en les persones que busquen millorar la seva composició corporal.
Què pot passar quan deixes de fer-la?
Les restriccions d'hidrats de carboni poden fer mal funcionar a la tiroide de la persona, pot ser una adaptació o un símptoma que alguna cosa va malament. Depèn de la persona i el seu historial clínic. Millor no jugar a la ruleta russa.
Altres persones tenen alteracions del perfil lipídic (per exemple augmenta el colesterol LDL), no tothom pot metabolitzar greixos amb la mateixa eficiència. Depèn de la seva herència genètica
Podem notar fatiga, mals de cap, restrenyiment ... Valorem sempre el consum d'aigua, fibra i minerals.
Si s'hagués de seguir una dieta cetogènica la recomanació com a dietista-nutricionista és que es pauti amb ajuda d'una professional i amb base d'aliments saludables rics en greixos de qualitat com l'oli d'oliva verge extra, la fruita seca, l'alvocat, el peix, la carn i els ous de gallines en llibertat, evitant a més els greixos de mala qualitat i els aliments processats, prioritzant les verdures i tenint control dels electròlits (com el sodi, el potassi i el magnesi).
La dieta cetogènica no és la panacea sinó que pot ser una eina més a utilitzar de manera correcta i prudent. Per tant cura de caure en el parany de fer una dieta per poder fer extres pensant que per un dia no passa res i ja ho compensaré.
Recordem que per salut la suma del tot és important:
Article elaborat per l'entrevista del portal elnacional.cat:
https://www.elnacional.cat/ca/societat/que-es-dieta-keto_458871_102.html
Va començar en l'esport:
Podem llegir diferents estudis de dieta cetogènica en l'esport, però no els podem prendre com a model ja que són limitats en el seu disseny i resultats.
Observem que no millora el rendiment en l'esport, però en alguns esportistes, durant un període curt de temps, milloren la seva composició corporal reduint el percentatge de greix total i el volum de teixit adipós visceral. Estratègia de vegades utilitzada, en curt període de temps, en atletes que competeixen segons categories de pes.
Hi trobem molts riscos?
Si fem una recerca bibliogràfica, veurem que se citen possibles efectes secundaris a curt termini (com són els càlculs renals, vòmits, hiperlipidèmia, i fins i tot en casos extrems coma). No només això, sinó que citen possibles alteracions bioquímiques com hipoglucèmia, hipertrigliceridèmia, hiperuricèmia, hipertransaminemia, hipercolesterolèmia, hiponatrèmia i fins i tot hipomagnasemia.
També a llarg termini apareixen descrits a la literatura científica efectes secundaris com fallada hepàtica, restrenyiment, reflux, urolitiasi, osteopènia, miocardiopatia i neuropatia òptica i més alteracions bioquímiques com dislipèmies, anèmia, elevació d'àcids grassos de cadena molt llarga i dèficits de vitamines i de minerals.
Dieta KETO vs dieta convencional
Les dietes cetogèniques i les convencionals tenen una eficàcia similar en els resultats de pèrdua de pes, però, les primeres tenen més efectes secundaris i més limitacions.
Existeix realment evidència que el que té major influència és l'adherència a el pla alimentari; per tant el focus d'atenció de les professionals Dietistes-Nutricionistes són els esforços per millorar l'adherència al tractament en les persones que busquen millorar la seva composició corporal.
Què pot passar quan deixes de fer-la?
Les restriccions d'hidrats de carboni poden fer mal funcionar a la tiroide de la persona, pot ser una adaptació o un símptoma que alguna cosa va malament. Depèn de la persona i el seu historial clínic. Millor no jugar a la ruleta russa.
Altres persones tenen alteracions del perfil lipídic (per exemple augmenta el colesterol LDL), no tothom pot metabolitzar greixos amb la mateixa eficiència. Depèn de la seva herència genètica
Podem notar fatiga, mals de cap, restrenyiment ... Valorem sempre el consum d'aigua, fibra i minerals.
Si s'hagués de seguir una dieta cetogènica la recomanació com a dietista-nutricionista és que es pauti amb ajuda d'una professional i amb base d'aliments saludables rics en greixos de qualitat com l'oli d'oliva verge extra, la fruita seca, l'alvocat, el peix, la carn i els ous de gallines en llibertat, evitant a més els greixos de mala qualitat i els aliments processats, prioritzant les verdures i tenint control dels electròlits (com el sodi, el potassi i el magnesi).
La dieta cetogènica no és la panacea sinó que pot ser una eina més a utilitzar de manera correcta i prudent. Per tant cura de caure en el parany de fer una dieta per poder fer extres pensant que per un dia no passa res i ja ho compensaré.
Recordem que per salut la suma del tot és important:
alimentació, activitat física, descans i son, hàbits i vida social activa.
Article elaborat per l'entrevista del portal elnacional.cat:
https://www.elnacional.cat/ca/societat/que-es-dieta-keto_458871_102.html
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada